El 7 i 8 de març de 2016 es va celebrar al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona (Recinte de Montjuïc), la 8a edició de l'ITworldEdu, que és un dels esdeveniments anuals de referència del sector tecnològic educatiu. (Accés al programa i als videos de la jornada)
Amb el lema "Escoles digitalment competents", aquesta edició va oferir conferències plenàries, taules rodones, tallers, i presentacions de bones pràctiques i de les millors experiències per part de professors i alumnes, i va abordar la competència digital, tant la lligada a l’àmbit docent com la centrada en l’alumne, i que es deriva de les diferents metodologies, recursos educatius i ecosistemes d’aprenentatge que es poden aplicar. També es van presentar les millors pràctiques a l’aula, tant per part dels docents com dels alumnes, en l'edició de l'ITworldEdu Júnior que es va desenvolupar durant la tarda del segon dia del Congrés. Així mateix, les empreses del sector van poder mostrar les seves darreres innovacions en el camp de la tecnologia educativa.
Francesc Pedró (UNESCO) va parlar d'una realitat molt obstinada, en el sentit que malgrat haguem millorat en equipaments i infraestructures, hi ha més o menys el mateix nombre de docents que utilitzen la tecnologia a l’aula, i que malgrat haguem intensificat l'ús de la tecnologia, no aconseguim el vincle entre innovació i millora dels resultats d’aprenentatge. Va pronosticar que "es prepara una tempesta", que ve donada per: les expectatives de les famílies, que valoren els canvis que ha introduït la tecnologia en les seves pròpies vides laborals; les practiques dels alumnes, que han canviant radicalment i es troben ja en pràctiques avançades vinculades amb la tecnologia per fer treballs escolars; el boom de la indústria de les aplicacions, que facilita que l'alumnat ja estigui equipat i pugui portar el seu propi dispositiu a l’escola; i les oportunitats pels inversors, que poden invertir en empreses de futur, com per exemple en la creació de plataformes d’aprenentatge i d'avaluació en línia.
I en aquesta preparació de la tempesta, el ponent va advertir que "ja ha començat a ploure" en tres terrenys, i no a gust de tothom;
- Competències digitals. No parlem de nadius digitals sino d’orfes digitals. S’esta abandonant la idea de la transversalitat, per crear un 5è pilar específic i curricular que és el digital, amb continguts específics que s’avaluen. Per exemple, un nombre creixent de països incorporen la programació des dels 7 anys d’edat, i en el cas d'alguns països com a currículum obligatori per tres motius: per un buit a la indústria de llocs de treball que s’ha d’omplir; perquè programar és una manera racional i científica de resoldre problemes; i perquè dóna a l’alumne la propietat de la tecnologia.
- Millora de la productivitat des de la perspectiva dels docents. Cal sortir de la zona de confort. I calen canvis en diferents terrenys, com per exemple: la microgestió de la docència (ser més eficients per comunicar-nos, per passar llista, per programar reunions, etc.); l'ús de plataformes virtuals; la cooperació com a eina; la macrogestió de la privacitat en l'ús del big data a tots els nivells; la digitalització de l’avaluació mitjançant noves eines i nous entorns (per exemple, a través de portafolis per seguir el progrés dels estudiants).
- Transformació de l’aprenentatge. L’essència d'un nou model implica concebre que els alumnes ja tenen equipament i, per tant, ens hem d'ocupar de generar entorns que ofereixin a un sol individu allò que necessita. No ens adrecem al prototipus d'alumne mitjà. Pensem que són individus amb necessitats i expectatives diferents en tres escenaris diferents: dins de l’aula -la classe invertida-; de l’aula al centre -els projectes institucionals-; del centre al sistema -la innovació sistèmica-.
I com podem navegar en aquesta tempesta? Pedró va concloure que cal cercar una definició del problema que vagi més enllà de l'ús de la tecnologia. Davant la pregunta de si tenim el sistema d’aprenentatge adequat pel segle XXI, va constatar que ara tenim un moment per reescriure el nostre model educatiu, i va parlar d’ecosistemes educatius. Això demana que el nostre sistema tingui un seguit de peces:
- Recerca educativa de caràcter experimental. A Catalunya no en publiquem, i l'hem de llegir d’altres. També hi ha pocs mestres que llegeixin journals de recerca educativa.
- Regulació. Vivim en un sistema escolar que correspon a principis del segle XIX. El sistema escolar no ha d'estar sotmès a una hipermegaregulació. Hem de deixar que les escoles experimentin.
- Suport als docents que volen tirar endavant i que volen acreditar la seva pràctica amb una millora d’incentius.
- Aliances. Disseny, estratègies, productes, models de negoci que hi ha al darrera...
- Avaluacio. Acreditar bons models que milloren els aprenentatges. Plantejar-nos quin tipus d'escola volem al segle XXI i si volem que la tecnologia ens ajudi a tirar-ho endavant.
- Reconeixement. Hem de partir de la realitat dels docents per acompanyar-los, amb missatges de reconeixement de l'esforç docent i també per a les institucions que han apostat pel canvi.
El professor Fernando Trujillo va defensar la idea que un enfocament per competències implica canviar-ho tot, i es va mostrar crític per qüestionar que molts centres educatius segueixen la lògica de l’aplicació per la via normativa i administrativa, amb procediments estandaritzats, que poca cosa tenen a veure amb el canvi. En contraposició a aquest model impositiu, va defensar la lògica dels centres que han innovat, i que han apostat per l'apropiació, la gestió autònoma i el desenvolupament professional. Va afirmar que innovar implica qüestionar-se què és l'aprenentatge, tot valorant que no hi ha una recepta única, però sí pràctiques que ens poden guiar. Va utilitzar la metàfora que cal entrenar per jugar el partit, per referir-se que en educació jugar el partit implica cercar, descobrir, resoldre problemes, negociar, discutir, crear, interaccionar, col·laborar, investigar, crear comunitats d'aprenentatge..., i va concloure que l'educació ja no es un àmbit segur, i que hem de desenvolupar estratègies per treballar en la incertesa.
El professor Ramon Barlam va presentar experiències vinculades amb el mobile learning, de les que va destacar les 4D de l'acció educativa: l'alumne, el grup classe, el centre educatiu, i la xarxa.
El filòfof José Antonio Marina va plantejar l'educació del futur al voltant de 4 eixos (VUCA): volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat. Després de valorar les iniciatives de les diferents empreses d'informàtica al voltant del sector educatiu, va plantejar que cal educar el TALENT, que va definir com a "intel·ligència en acció", i que implica escollir bé les metes, elaborar bé la informació que es té, gestionar les emocions i prendre decisions. També va presentar el projecte Centauro: en el futur, què és el que haurem de guardar a la memòria personal i què és el que haurem de guardar a la memòria de l'ordinador?
Per últim, el professor Miquel Àngel Prats va utilitzar la metàfora de les finestres trencades per presentar les conclusions del congrés, referint-se a la importància de l'autoritat moral del sistema educatiu i dels docents, que no es poden permetre cap mena de relaxació pel que fa a l'educació dels infants i joves, i que han de tenir les finestres obertes a la innovació i a la creativitat. En aquest sentit, va destacar cinc idees fonamentals si volem escoles digitalment competents:
I fins aquí les meves notes a partir de les reflexions que van sorgir en el marc del congrés ITworldEdu8 Escoles digitalment competents. Per la seva banda, l'organització del Congrés també ha elaborat el seu resum de les xerrades i conferències que es pot llegir AQUÍ.
Ja tenim definides la competència digital de l’alumnat i la competència digital docent.
Per quan la competència digital dels equips directius? I la dels centres educatius? I la de l'Administració Educativa? Seguim…?
- Els docents tenen el compromís ètic de ser digitalment competents per mostrar referents clars, segurs i ètics i per oferir l'acompanyament necessari a l'alumnat.
- Els docents han de poder interpelar al seu alumnat davant el coneixement oferint-li nous reptes i desafiaments.
- Els centres i les aules no poden estar desatesos ni de programari ni d'infraestructures.
- Cal ampliar el nivell de complicitats, fent xarxa i fent participar a les famílies, als propis alumnes, i també a les empreses tecnològiques que presenten serveis al sector educatiu.
- Necessitem polítiques educatives que fomentin l'ús de la tecnologia com a suport a l'aprenentatge.
I fins aquí les meves notes a partir de les reflexions que van sorgir en el marc del congrés ITworldEdu8 Escoles digitalment competents. Per la seva banda, l'organització del Congrés també ha elaborat el seu resum de les xerrades i conferències que es pot llegir AQUÍ.
Ja tenim definides la competència digital de l’alumnat i la competència digital docent.
Per quan la competència digital dels equips directius? I la dels centres educatius? I la de l'Administració Educativa? Seguim…?
